Art interactiu

El Túnel sota l'Atlàntic (1995), Maurice Benayoun, Realitat Virtual Instal·lació Interactiva: un enllaç entre Paris i Montreal
Maurizio Bolognini, sèrie de Màquines d'Intel·ligència Col·lectiva (CIMs, del 2000): instal·lacions interactives que utilitzen la xarxa de telèfon mòbil i tecnologies de participació agafades de la democràcia electrònica.[1]

L'art interactiu és una forma d'art que implica l'espectador d'una manera que permet que l'art aconsegueixi el seu propòsit. Algunes instal·lacions d'art interactives aconsegueixen això deixant passejar l'observador o visitant per dins, damunt, i al voltant; alguns altres demanen que l'artista o els epectadors esdevinguin part de l'obra d'art.[2] El més important d'aquest tipus d'art és que les obres són úniques, mai es repeteixen ja que és l'espectador qui dona sentit a l'obra.

Les obres d'aquesta classe d'art són acompanyades freqüentment per ordinadors, interfícies i de vegades sensors que responen al moviment, la calor, els canvis meteorològics o altres tipus d'estímuls que els seus fabricants els hagin programat a respondre. La majoria d'exemples d'art virtual d'Internet i d'art electrònic són altament interactius. De vegades, els visitants són capaços de passejar dins d'un entorn hipertextual; algunes obres accepten la contribució textual o visual de l'exterior; de vegades l'audiència pot influir sobre el curs d'una actuació o fins i tot pot participar en ella. Algunes altres obres interactives són considerades com immersives, ja que la qualitat de la interacció implica tot un espectre d'estímuls circumdants. Entorns de realitat virtual com obres de Maurice Benayoun i Jeffrey Shaw són altament interactives perquè l'obra amb la que interactuen el espectadors – Maurice Benayoun els anomena "visitants", Char Davies "immersants" – utilitza tots els seus camps de percepció.

«L'art interactiu subverteix el sistema objectual estable i conclòs per l'artista, un sistema predominant en la nostra cultura occidental i en les seves manifestacions artístiques. Es tracta, a la fi i al el cap, d'instaurar un canal d'intercanvi d'informació entre obra, espectador i entorn que arribi a configurar una xarxa dialògica prou oberta, per la qual no només circulin les dades, sinó mitjançant la qual s'aconsegueixi la comunicació. » Claudia Gianetti.

Encara que alguns dels primers exemples d'art interactiu han estat datats cap a la dècada del 1920, la majoria d'art digital no va fer la seva entrada oficial al món d'art fins a finals de la dècada del 1990.[3] Des d'aquest debut, incomptables museus i recintes han estat incorporant cada cop més l'art digital i interactiu a les seves produccions. Aquest gènere en potència de l'art continua creixent i evolucionant d'una manera ràpida a través de la sub-cultura social d'internet, així com a través d'instal·lacions urbanes de gran escala.

  1. Maurizio Bolognini, "De l'interaction à la démocratie.
  2. Soler-Adillon, Joan «The intangible material of interactive art: agency, behavior and emergence» (en anglès). Artnodes, 0, 16, 21-12-2015. Arxivat de l'original el 2016-05-06. DOI: 10.7238/a.v0i16.2744. ISSN: 1695-5951 [Consulta: 22 maig 2017].
  3. Paul, C: Digital Art, page 67.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search